Sobre Radio Nikosia
Radio Nikosia: Acción, participación, complicidad y comunicación.
Radio Nikosia
Es una de las primeras emisoras realizadas por personas que han sido diagnosticadas de problemas de salud mental. Es una experiencia que intenta una mirada lateral sobre la locura y busca vías alternativas -y alterativas- en el area para deconstruir el estigma. Nikosia es un umbral, una plaza íntima, un nuevo territorio de escucha y participación social para y con personas afectadas. Su base es la utilización de la radio -y otros medios de comunicación- como medios de expresión, intervención y visibilización social, pero a la vez explora otras vías como la del arte, la poesía, la literatura en general en tanto formas de “decir” y actuar socialmente.
Radio Nikosia son más de 40 personas que se reúnen para darle forma a ese intento de hablar de la locura desde la voz que la sufre, para soltarse a esa posibilidad de hacer un tipo de política de subsuelo, cierta militancia desde el margen que, en definitiva, aquí se reinventa como un tipo de catarsis que abre nuevas puertas. Radio Nikosia increpa a la locura, la cuestiona, se refugia en ella, la expulsa, la redefine, la ubica en el lugar de lo normal, la abraza, convive con ella y sus vaivenes; la padece. Es una emisora transversal realizada por personas que buscan comunicar y comunicarse como una estrategia en pos de de-construir las bases del propio sufrimiento. La experiencia es coordinada por la Asociación Socio-Cultural Radio Nikosia.
La Associació
L’Associació Socio-Cultural Radio Nikosia neix amb la clara voluntat de treballar pel desenvolupament de nous espais de socialització i inclusió social per a les persones amb problemes de salut mental. Entre els seus socis figuren fonamentalment persones en tractament psiquiàtric, però també professionals de l’àmbit de la salut, l’antropologia, la comunicació, la psicologia i les arts en general. És una entitat multidisciplinar que busca treballar la salut des d’àmbits comunitaris i culturals, a partir de pràctiques i dinàmiques de participació permanent en la comunitat. La seva missió o objectius principals se centren en la necessitat de generar instàncies per a la re-socialització, el restabliment de les xarxes socials dels afectats, així com la recuperació d’un rol actiu, amb sentit, dintre de la comunitat i les seves dinàmiques. Al mateix temps, la tasca se centra en una labor conjunta per a, amb, i cap a la societat, davant la necessitat de la de-construcció de l’estigma en tant generador d’un tipus de sofriment que sol denominar-se, social.
L’Associació Socio-Cultural Radio Nikosia és una entitat sense ànim de lucre, la junta directiva de la qual es formada pels propis participants. Va néixer com a conseqüència del mateix empoderamiento de les persones participants dintre del dispositiu de Radio Nikosia. Com una manera de responsabilitzar-se social i activament a l’hora de dur endavant la iniciativa. Radio Nikosia ve funcionant amb el suport d’altres entitats des de l’any 2004, però és a partir de fin del 2007 que es transforma en associació independent amb la signatura dels seus nous estatuts i la participació de 45 socis fundadors, 40 dels quals són persones amb problemes de salut mental.
Entre els objectius de l’associació figuren els següents
- Organitzar, desenvolupar i difondre activitats didàctiques, culturals, comunicacionals y educatives en el mitjà universitari y en la comunitat en general en favor de de-construir l’estigma social que existeix al voltant de la problemàtica mental.
- Proporcionar informació, orientació i recolzament a les persones diagnosticades de malaltia mental.
- Promoure i vetllar pels drets socials i civils de les persones amb malalties mentals.
- Portar endavant la promoció i dignitat de les persones diagnosticades de alguna problemàtica mental, i extensivament, dels grups socials marginats i mancats de drets bàsics o d’inserció a la nostra societat actual.
- Promoure l’acció y la conscienciacions ciutadana en relació al tema de la salut mental de cara a la deconstrucció dels prejudicis existents a nivell de la comunitat.
- Difondre socialment les opinions i drets de les persones diagnosticades d’algún tipus de problemàtica mental.
- Desenvolupar activitats que afavoreixin el denominat “empowerment” (empoderament) de les pròpies persones diagnosticades de infermetats mentals.
- Contribuir en el procés de rehabilitació de persones amb trastorns mentals severs a partir de la creació d’espais alternatius de socialització; y de la reconstrucció y el manteniment de les seves xarxes socials a través de pràctiques de comunicació. Al mateix temps la radio pot convertir-se en una manera de donar a conèixer a la societat les realitats d’un món del qual també te molt a aprendre.
Les àrees y projectes desarrollados
A) Periodisme i Comunicació:
Des de l’Associació es promou i coordina la participació de les persones amb problemes de salut mental en programes i intervencions radiofòniques. L’eix principal de la labor és Radio Nikosia: Radio Nikosia és una emissora transversal en el sentit que, a partir d’un mateix grup de persones que formen l’equip de redactors (40 persones afectats) busca intervenir en altres mitjans de comunicació, fer programes o participar com convidats. Per aquesta raó, Nikosia és una ràdio que, si bé té la seva base i programa princial en l’emissora comunitària Contrabanda FM (91.4), participa activament realitzant programes en altres espais. En el 2009 els seus principals canals d’emissió estables són: Radio Nikosia (Contrabanda FM), Radio Nikosia (Cadena Ser- Programa: La Ventana), Nikosia en Tal Com Som (Com Radio-Programa Tal Com Som), El Fill de la troca-Col·lectiu Nikosiano (Ràdio Rubí), Nikosia en Radio Sarria, Nikosia en radio Halabedi.
Radio Nikosia és la primera experiència de ràdio realitzada per persones amb problemes de salut mental i el suport i la contenció permanent d’un grup de professionals de l’àmbit de l’antropologia, la psicologia i la comunicació. L’objectiu fonamental és treballar en la de-construcció de l’estigma de les malalties mentals i desenvolupar nous espais d’integració real i activa per als afectats, espais que estiguin més enllà de l’àmbit clínic i es consolidin com dispositius d’inclusió dintre de la comunitat
Des de l’Associació es promou i coordina la participació de les persones amb problemes de salut mental en mitjans de comunicació de la premsa escrita: Exemple: En la Revista Bostezo, i en el periòdic La Vanguardia han estat publicats diferents articles realitzats per alguns dels participants de l’Associació Nikosia. En diferents mitjans gràfics com La Vanguardia, La Razón, El País, El Mundo, Revista Psicologhies, El Periódico, etc., han estat publicades notícies i reportatges relatius a la salut mental que conten amb el testimoniatge dels participants de Nikosia.
Es promou i coordina la implicació dels participants de Nikosia en diferents programes i documentals televisius relatius a la salut mental. Veure: Horitzo.TV 2008 (www.horitzo.tv), el programa Crónicas (TV2), el programa Redes (TVE), el programa Ments (Xarxa de Televisions locals de Catalunya), el programa Sense embuts (TV3), etc.
B) Arts plàstiques:
Es un àrea que es desenvolupa a partir de la realització d’un projecte/taller d’arts plàstiques en les instal·lacions del Centre Civic Convent de Sant Agusti, seu social de l’Associació Soci-Cultural Radio Nikosia. Del taller, dirigit per una artista plàstica de renom, participen tant persones afectades com no diagnosticades. És obert també al públic en general amb l’objecte de seguir treballant en la integració real de les persones amb problemes de salut mental. Al mateix temps es produïxen diferents actes performáticos en la ciutat que són coordinats i creats des del taller mateix amb la colaboració del Centre Cívic i altres entitats. El projecte funciona gràcies a la col·laboració de la Fundaciò La Caixa. El nom del projecte es: Arte Nikosia, imágenes y voces que construyen ciudadanía.
C) Poesia i Literatura:
Es realitza un taller de poesia i literatura organitzat des de l’Associació però obert tant a les persones afectades com a les no diagnosticades.
D) Serigrafia:
Es realitza un taller de serigrafia dirigit per l’artista plàstica italiana Virginia Vitari. És també obert tant a les persones afectades com a les no diagnosticades.
E) Música
A través d’una secció especial dedicada a la música en viu en els diferents programes de Radio Nikosia. Les persones amb problemes de salut mental que saben de tocar um instrument, o cantar, tenen allí el seu espai, la seva secció fixa, per a sortir en directe per les ones. En moltes ocasions és un espai que es comparteix amb músics de renom com Manu Chao, Che Sudaka o altres que vénen a l’estudi a tocar en directe.
F) Fotografia:
Radio Nikosia al costat de tres fotògrafes voluntàries engega el projecte “La ciutat i Nikosia”. En el mateix cada redactor és retratat en un racó triat per l’en la ciutat. L’objectiu de la proposta és conèixer una nova Barcelona a través de de la selecció d’espais dels nikosianos i de les imatges que es produeixin. Del resultat es faran postals amb informació sobre salut mental i sobre la ràdio. El projecte ha estat finançat per la Diputació de Barcelona. Al mateix temp, es realitza un taller de fotografia organitzat des de l’Associació però obert tant a les persones afectades com a les no diagnosticades.
G) Difusió, sensibilización social i pedagogia social:
A través d’una sort de labor de pedagogia social els integrants de l’Associació (persones diagnosticats) participen com ponents de diferents activitats com xerrades i seminaris on es realitza una tasca de sensibilització social i difusió de les particularitats de la problemàtica mental i un treball de de-construcció de l’estigma i les seves particularitats. Aquesta labor es porta a terme tant en escoles, instituts i universitats, com en congressos o jornades. El més important, dintre de la labor de sensibilització, és que la mateixa es genera a partir de la trobada cara a cara entre persones diagnosticades i no diagnosticades de problemes de salut mental. És en el trobar-se entre persones que l’estigma tendeix a desaparèixer. És quan el sofriment mental es fa més humà per a les persones, més comprensible, es fa més proper, d’alguna manera menys abstracte. D’altra banda, aquests són els moments quan els afectats assumeixen el rol de conferenciants, d’amos de la paraula i oferixen les seves perspectives, els seus punts de vista, les sevas vivències, dolors, etc.
H) Sortides i trobades
Es realitzen sortides conjuntes a museus, concerts, obres de teatre, festivals, etc. En ocasions les sortides es realitzen en tant reporters o participants de l’associació, i altres vegades en tant grups d’amics, companys, etc.
Justificació
El camp de la salut mental i la rehabilitació psico-social ha pres rellevància en aquests últims anys. L’augment constant en el nombre de persones diagnosticades a nivell mundial i la precarietat social per la qual travessen, són aspectes que prenen avui més interès a partir de la necessitat d’articular noves pràctiques, nous dispositius des d’on afavorir la inclusió i la integració. S’evidencia la necessitat d’obrir espais de dinamització, contextos que comptin amb la participació dels propis afectats i en els quals existeixi la possibilitat de repensar globalment les matèries relatives a la bogeria amb les seves implicacions individuals i col·lectives. Qüestions com “salut mental i ciutadania”, “salut mental i dret al ple dret”, “salut mental i dret al dir i a ser escoltat”, “bogeria, cultura i comunicació” etc. són tots aspectes que ineludiblement han de ser represos i repensats a la llum de mirades que vagin més enllà de la dimensió estrictament clínico/mèdica.
Els corrents trans-disciplinaris que aborden el tema situen l’èmfasi en la urgència de treballar sobre el que podríem denominar com la dimensió social del sofriment, una dimensió que resulta de l’estigma que recau sobre les persones diagnosticades amb problemàtiques mentals. Una dimensió que no té relació amb el trastorn des del punt de vista orgànic, sinó que està directament vinculada a la construcció socio-històrica i cultural d’aquest fenomen. Treballar sobre la dimensió cultural de la bogeria és, en aquest sentit, una manera de començar a recórrer un camí de reflexió que pot obrir nous horitzons.
Des de les propostes i els treballs duts endavant per Basaglia (Basaglia :1972) a finals dels anys 70 que plantejaven el tancament dels hospitals psiquiàtrics i la posada en funcionament de dispositius terapèutics descentralitzats dintre de la comunitat, les circumstàncies dels que pateixen algun tipus de problemàtica mental han canviat. Ja no estan retinguts (almenys no la gran majoria) en institucions psiquiàtriques, sinó que es desplacen pel teixit social sense condicionaments externs aparents. Allí és on són percebuts en tant que “altres”, a pesar d’estar “entre nosaltres” i de formar part del tot comunitari amb les seves maneres, els seus desitjos, els seus interessos, els seus drets, les seves dificultats. És en aquesta deriva de “l’estar” en el col·lectiu on es confronten amb un cos social que els retorna una mirada que alteritza, que ignora les particularitats de la problemàtica mental i en conseqüència tem, després estigmatitza i finalment provoca el fenomen de l’exclusió. És llavors l’inici del naufragi en el riu de mil braços del que parla Foucault (1979).
Davant d’aquesta situació, els nous espais assistencials disseminats en la comunitat que van sorgir en els anys ´80 són en part qui haurien de ser els responsables del desenvolupament de noves estratègies d’acció. No obstant això, si bé han assolit en certa mesura desenganxar-se de les pautes centrals del model de custodia tradicional, encara és cert que solen reproduir en els nous espais assistencials algunes de les antigues practiques del model manicomial. Pràctiques com l’exclusió, l’estigma, la segregació, la vida tutelada i altres formes de confinament que operen tant en el plànol ideològic com en les pràctiques socials dels sistemes experts i populars.
És per aixó que en l’actualitat es fan necessàries noves formes, nous dispositius i nous territoris d’escolta social des d’on elaborar eines d’inclusió, de participació i acció per a les persones que han estat diagnosticades. Parlem de noves experiències que contribueixin en la deconstrucció de la imatge col·lectiva que existeix en relació al boig, i que alhora, s’articulin com a vies per a la reinserció social activa dels afectats i per a la reconstrucció d’una identitat moltes vegades deteriorada. Parlem, doncs, d’emfatitzar la dimensió cultural de la anomenada bogeria en les seves particularitats com a fenomen estrictament vinculat als fluxos socials de la comunitat. “La bogeria és en una societat” afirmava Foucault (1979) i és en aquestes interaccions, en aquesta cruilla constant entre fenomen i comunitat que creiem important reubicar l’atenció. Així, en aquest àmbit no ha de subestimarse l’acció del conjunt de possibilitats que s’obren des de dispositius o estratègies que potser no pertanyen de manera específica al camp clínic. La línia antropològica que investiga en aquest terreny sol partir de la hipòtesi que la creació i el manteniment d’un context específic que contribueixi al desenvolupament de nous rols actius, d’identitats i dinàmiques que vagin més enllà de la noció de malalt, d’una xarxa de contenció social, etc.; pot incidir positivament en el procés de rehabilitació, malgrat que les esmentades accions no es plantegin des d’una perspectiva terapèutica.
Las actividades desarrolladas a partir de la ASCRN, precisament no es posicionan com dispositius de caràcter terapèutic, deixant de situar el “boig” en l’espai de la malaltia, deixant de considerar-lo en tant que pacient. Succeïx llavors que s’habiliten noves possibilitats, nous rols, noves identitats,etc. Nikosia és un nou context de possibilitats, és un espai fora de tota dimensió clínica on, per exemple, l’anomenada bogeria deixa d’ésser un mer diagnòstic per a entrar en el camp de les categories semàntiques a discutir. Nikosia és una experiència que abasta diverses dimensions l’eix de les quals és una programació radiofónica totalment elaborada per persones amb problemes de salut mental i que funciona activament des de l’any 2003. Es fonamentalment un espai, com dèiem, no-clínic que no es defineix en tant que terapèutic, però que justament té conseqüències que podrien pensar-se coma terapèutiques envers els participants. La intenció és donar el major èmfasi a una nova via d’integració social activa (i això és fonamental) que possibiliti la inclusió de la paraula i la veu de l’afectat en el corpus discursiu dels mitjans de comunicació, dels espais culturals i científics i de la comunitat en general. En aquesta tasca el programa de Radio y las activitats son un instrument que dóna la paraula a aquestes persones tradicionalment allunyades de tota instància comunicacional.
Nikosia va néixer amb la intenció de crear i desenvolupar espais alternatius de socialització; espais no solcats pel discurs mèdic, que contribueixin a la constitució de noves identitats que vagin més enllà de les vinculades estrictament a la noció de “malaltia”. La radio, per exemple, és avui un àmbit en el qual per als seus participants dir la pròpia veritat des de la particular perspectiva i percebre-la com a socialment legítima, pot transformar-se en l’eix de nous camins possibles de rehabilitació. Alhora, la ràdio, i concretament la veu dels propis afectats, es transforma en la millor eina per a de-construir l’estigma que socialment existeix al voltant de l’anomenada bogeria.
A manera de petita conclusió dir que aquesta tasca ha anat generant resultats positius en dues dimensions fonamentals; d’una banda, al possibilitar l’empoderament i la inclusió social de les persones diagnosticades, a partir de la generació d’un rol actiu i una identitat fora de la noció omnipresent de malaltia (sense negar la problemàtica ni el sofriment). Per l’altra, al obrir noves instàncies de reflexió social al voltant del tema i plantejar el discurs dels anomenats “bojos” com a part central dintre del cos global dels discursos socials.
Resumen: Nikosia interviene a través de los medios de comunicación y utiliza la radio como medio. Participamos en las iniciativas de radios y televisiones, periódicos, universidades, centros culturales y encuentros artísticos o en instituciones psiquiátricas. Tenemos nuestra base en Contrabanda FM pero contamos con la complicidad y la colaboración de Com Radio y la Cadena Ser como espacios estables desde donde se realizan emisiones nikosianas.- Taller de Artes Plásticas - Taller de Poesía - Taller de Serigrafía - Taller de Fotografía
