A partir de la violència exercida contra Paula Parra, denunciem i analitzem críticament una situació que és més complexa i àmplia del que sembla.
Els protocols post-covid, estan capturant la vida en totes les seves dimensions; són protocols rígids, algunes vegades necessaris, altres vegades absurds … però en definitiva s´articulen com tanques mortes que es col·loquen negant i invisibilitzant qualsevol necessitat psíquica o emocional de les persones.
El viscut per Paula, no s’emmarca només en una violència exercida directa i estructuralment -per part de les institucions que haurien de cuidar-la-, contra ella com a persona a la recerca d’atenció psiquiàtrica, sinó en la violència que tots i totes els i ciutadans estem produint i rebent quan intentem resistir-nos a la falta d’escolta, de cura, de tendresa, de vincle i complicitat en temps de distàncies. Mentre imposem protocols en nom de la vida orgànica, ens anem transformant en una societat que aniquila anímicament als seus habitants, una societat extremadament freda, gelada, distant, despreocupada de el dolor dels altres.
Sobre això, i més va el programa d´ avui. Benvinguts a la reflexió compartida.