Ballar com a revulsiu interior, com a forma de desinhibició, de connexió comunitària i com una manera de corporalitat en la qual “equilibri” i “desequilibri” es tornen un, més enllà de mesures. Ballar com una manera de deixar enrere pors. Com a llenguatge poètic. Ballar com una manera de prendre l’espai públic pels qui habitualment no formen part d’aquest. Ballar i continuar ballant.