3/07/24
El programa d’avui és una invitació a pensar al plaer com a dimensió àmplia de la vida, que es relaciona a experiències d’alegria, energia vital i transcendència, més enllà de la dimensió eròtica-sexual. Imaginem el plaer com una brúixola que ens orienta cap al que ens agrada. Pensem al plaer, a nivell somàtic, com aquesta sensació que va cap a l’estómac i que ja abans de nosaltres, entén si una cosa és o no és feta per a nosaltres. Parlarem del plaer com a formació, perquè no tenim una educació sobre aquest tema; com a curació i com a adquisició de poder, perquè conèixer el que ens agrada esdevé una lent a través de la qual observem tots els aspectes de la nostra existència, i ens obliga a avaluar amb honestedat els significats que aquests aspectes tenen en la nostra vida: és a dir, què passa si no som més dispuestes a acontentar-nos del que és còmode, convencional, sense riscos?
Però cura, amor i sofriment s’entrellacen i generen traumes, i així entrem en dificultat. El trauma és una experiència comuna en muches de nosaltres, i molt sovint relacionada amb l’experiència de l’amor, en la qual es reprodueixen trauma i sofriment. En aquests casos la vergonya s’apodera de nosaltres i silencia el trauma, l’emmascara. Conviure amb els nostres traumes, o amb els moments de dificultat, com si res hagués passat, és un signe que alguna cosa està malament. Una curació és necessària: necessitem una cultura en la qual l’experiència comuna del trauma ens porti a la normalització del procés de curació, i necessitem crear comunitats de cura. No hauríem de sofrir en solitud. Estem heches per a viure el plaer i compartir. Necessitem de coratge per a estimar-nos i donar-nos plaer.
Quina és la relació entre el plaer i les medicacions?
Les medicacions, amb el seu poder anestèsic, s’insinuen entre la capacitat de sentir plaer, com a sofriment, alterant l’accés al plaer, la relació amb el cos i la percepció de la libido
Coordina Clara