La història no és un relat objectiu i neutre per mitjà del qual se’ns compta la realitat. És, sobretot, la narrativa dels vencedors imposada com a història única. Però hi ha altres històries, i cada vegada són més les veus altres, les memòries altres i els sentires uns altres que reclamen el seu lloc i visió sobre el que se’ns compta i el que ens comptem. També en l’espai comunitari de la nostra intimitat existeix una narrativa que sovint oculta marges i discrepàncies. Aquí batega la possibilitat de nous mons…Escoltem llavors..