Sortir de la por és, també, sortir de la confrontació. Potser, és moment d’abandonar aquesta idea que cal tolerar a qui és diferent per a començar a nodrir el desig d’acceptar la diferència, acollir-la i abraçar-la. Per a això, paradoxalment, cal confrontar un ordre de situacions. Però confrontar aquest ordre requereix de la col·laboració entre els de baix, la creació de teixit comunitari i la unió real.