Retrobar-nos amb la naturalesa és retrobar-nos amb nosotrxs mismxs. Retrobar-nos amb ella, més enllà de romanticismes, d’idealitzacions i sentimentalismes, implica repensar una manera d’estar en el món fundada en la idea que és possible dominar-la i sotmetre-la sense que una part important de nosotrxs mismxs surti danyada.