Ens freguem perquè no ens queda una altra. Ens freguem perquè fregar-se és millor que xocar, i perquè en el frec entre dues persones existeix la possibilitat de la trobada, del conflicte fèrtil i de l’aprenentatge. Encara que, sovint, el frec és fricció, desestabilització i inquietud. El bonic que, per tant, pendent. Anem al que anem: no ens queda una altra que continuar fregant-nos.